VIDA

 

Maties Palau Ferré va néixer el 24 d’agost de 1921, a Montblanc, Tarragona. Era el germà menor i únic baró dels tres fills que van tenir els seus pares, Domènech Palau Dalmau i Maria Ferré Sanahuja. Junt amb les seves germanes Nativitat i Maria del Carme, va passar la seva infància i adolescència a Montblanc.

Des de molt jove va mostrar inclinació, aptituds i especial predisposició per a l’art. Durant els seus anys de joventut es va traslladar a Barcelona, on va compatibilitzar els estudis de la carrera de Belles Arts a l’Escola Sant Jordi amb un treball que va guanyar per oposició a l’Institut Nacional de Previsió, al mateix temps que, envoltat pel món de l’art, madurava el seu enriquiment artístic, el seu caràcter i la seva formació, que posteriorment completaria a l’estranger.

Entre 1951 i 1957 va dur a terme diverses exposicions, a Barcelona, Madrid i Londres.

Entre 1957 i 1961 en tres ocasions diferents va ser becat pel govern francès i va marxar a ampliar la seva formació artística a París. No obstant, i fent cas omís a professors i amics, va tornar a la seva terra, on, segons les seves pròpies paraules, se sentia lliure per crear. No per això va viure d’esquenes al món, sinó tot el contrari, des de Montblanc va mantenir una intensa relació amb el món artístic, amb el qual es va mantenir sempre lligat a través dels seus amics, col·legues i les freqüents visites i viatges que va dur a terme allà on la seva inquietud artística li dictava.

A principis dels 70 va viure intensament un conflicte personal i jurídic en relació a la comercialització del seu art a través dels marxants, que va culminar amb una sentència del Tribunal Suprem el 16 de maig de 1974 condemnant-lo a pagar un deute a un marxant amb cert nombre de metres quadrats de les seves pintures a l’oli. Greument afectat per aquesta sentencia, i després de complir amb el dictamen judicial, va prendre la fatal decisió de cremar les seves obres a partir de llavors, immediatament després de creades, com a demostració de desacord i protesta per allò que ell va veure com un atemptat a la llibertat d’expressió artística i una manipulació brutalment comercial de l’esperit de creació de l’artista, sancionada per la més alta instància de la justícia de la societat. Amargament es va fer el propòsit de negar els fruits del seu art a aquella societat que de tal manera el tractava.

Entre 1974 i 1989 no va exposar ni mostrar en públic cap obra seva. Va anar cremant totes les pintures i dibuixos que la seva incontenible creativitat li feia fer, fins al 1985. Mai va tornar a pintar cap oli.

Per fortuna, els precs insistents de professors, amics, família i crítics, i l’evolució a nivell interior que va produir en ell el pas del temps, les circumstancies i, sobretot, les seves incursions en diferents tècniques creatives, algunes ja practicades abans i represes amb vigor, com la ceràmica i l’escultura, i altres de noves com la pintura amb tintes xineses de color sobre paper fet a mà, van produir en el Maties una vertadera catarsi personal, de la qual va ressorgir un nou Palau Ferré, renovat en energia, creativitat, tècnica i entusiasme per la vida.

L’any 1989 va tornar a exposar, després de quinze anys de voluntari allunyament del públic, la seva “nova” obra, particularment les seves bellíssimes tintes xineses. Des de llavors continua creant aclaparadorament i presenta la seva obra a nombroses exposicions d’Espanya i EUA, encara que mai més en galeries d'art comercials.

El dia 1 de gener de l’any 2000, en el cim i plenitud del seu geni artístic, va morir a la seva casa de Montblanc.

L’Ajuntament de Montblanc el va nomenar Fill Predilecte de la Vila, i els ciutadans van organitzar com a homenatge pòstum una emotiva exposició formada per obres d’en Maties que la gent de Montblanc tenia a les seves cases.

Les restes mortals d’en Maties Palau Ferré, artista universal del segle XX, reposen on ell sempre va desitjar, al cementiri del seu estimat Montblanc.


                                                                                    Índex